Camí del Far

Lu Rois

Record Details

Release
2014
Genre
acoustic alternative ambient

Lletres

La Dansarina

Tots la coneixien com la dansarina de la ciutat
però ella de ballar no en sabia,
eren els seus cabells, el seu volar.
La llarga melena es movia sola,
vermellosa i lleugera,
xarxa encisadora, parany de somiadors,
com el dolç cant de la sirena.

I com vols atrapar el riu amb els dits?
Deixa’l córrer fins el mar.
Els teus cabells fan dolç l’imaginar,
mou-te i fes tothom somiar.

Papallones grogues cercaven refugi al seu pentinat
i així els peus no necessitava,
ja que amb elles podia volar.
Però un matí, amb ràbia,
feu que el coure del seu cap deixés de brillar;
sense cabells lliure es sentia,
malgrat que la màgia s’esvaí.

I com vols atrapar el riu amb els dits?
Deixa’l córrer fins el mar.
Els teus cabells fan dolç l’imaginar,
mou-te i fes tothom somiar.

Amor Innocent

Fan partida en el joc de l’amor,
sense voler saber-ne les decepcions.
Els cossos romanen enllaçats,
plens de petons que un i altra s’han dedicat.
Semblen viure dins l’infinit,
malgrat res no és per sempre.
Semblen viure en un dia radiant
però s’acosten tempestes.

Dolces mirades i il·lusions
que et faran sentir viva.
Mel que als teus llavis satisfà,
plaer del tot insaciable.
L’elixir del què en depèn la teva felicitat.

Fa partida en el joc de l’amor,
sense voler obrir els ulls a la realitat.
Enamorada d’un noi de vent,
el seu cor innocent quedarà ferit.
Sembla viure dins l’infinit,
malgrat res no és per sempre.
Sembla viure en un dia radiant
però s’acosten tempestes.

Dolces mirades i il·lusions
que et faran sentir viva.
Mel que als teus llavis satisfà,
plaer del tot insaciable.
L’elixir del què en depèn la teva felicitat.

Viure d’Imaginar

El cor batega lentament,
no crec pas que aquest sigui el ritme de la vida.
Una vida de cos i de ment,
fatigades i mancades d’il·lusió.

Alço les mans al cel,
l’herba mulla els meus peus,
la brisa em recorre el cos.
Els ulls deixen de plorar,
ja tot sembla que funcionarà,
però no… però no…

Cansada de caminar sense anar enlloc,
cansada de suportar els mals de món,
cansada de carregar el pes de lloses que altres trenquen.
I miro al meu voltant: felicitat,
admiro la normalitat que vull i no tinc,
jo… ja en tinc prou vull volar, em tiro dalt a baix.

Alço les mans al cel,
l’herba mulla els meus peus,
la brisa em recorre el cos.
Els ulls deixen de plorar
i els llavis per fi dibuixen un somriure.

Sóc al món dels meus somnis,
hi són tots: els qui estimo o he estimat.
Aquí res em fa mal,
la gent pensa amb notes i es parla cantant.

Res no cal falsejar, puc viure d’imaginar…
O no… O no…
Caic a terra.

Passejades nocturnes

Quan ja tot és fosc,
surto a pensar, surto a buscar-me.
Els peus vaguen sols per la ciutat,
som tu i jo soles.
Si algú vol molestar,
un raig de lluna el fulminarà.
La nit és només d’ella,
i jo al seu costat.

Cara a cara amb el meu jo
puc ser lliure.
Sóc part de l’infinit,
ballo amb les estrelles.
El miolar dels gats
em fa volar fins a tu.
Juntes il·luminem la nit.

El somiador

Ones del mar aquí et portaran,
tu vindràs a cercar la conquesta dels somnis però..
res no és tan fàcil potser no es faran realitat…

Per clavegueres surten desitjos fets fum,
les forces minvaran però encara hi ha combat,
res no t’aturi és incert el que t’està esperant…

Vola i escampa el teu màgic perfum per arreu,
la llum de les estrelles va amb tu, sempre al teu costat.
Encara que els teus ulls tinguin por,
ets del tot especial.

La multitud pretén demostrar ser el que no és,
ball de màscares del que t’has d’allunyar.
Res no embruti el teu cor, és el que has d’escoltar.

Solamente

No se que pasa por mi cabeza
que se va y vuelve o nunca regresa.
Se obsesiona y abandona
a una velocidad de miedo.
No se qué pasa por mi cabeza
que se va y vuelve o nunca regresa.
Sólo se que mi final es sola….

Sola, laralara, laralara, laralá…
Sola, yo solita, yo solita me quedé…

Ven conmigo a pasear por mi mente.
Te aviso, hay remolinos,
curvas, precipicios.
Yo no puedo salir de aquí
y si entras puede que te eche a patadas.
Al final será que la soledad está hecha para mi.

Y es que no se que pasa por mi cabeza
que se va y vuelve o nunca regresa.
Se obsesiona y abandona
a una velocidad de miedo.
No se qué pasa por mi cabeza
que se va y vuelve o nunca regresa.
Sólo se que mi final es sola….

Sola, laralara, laralara, laralá…
Sola, yo solita, yo solita me quedé y..

Solamente se que no voy a poder compartir
mi rutina ni mis pensamientos,
porque en ellos me encerré,
sólo en ellos confié,
y solita, yo solita, me encontré y me quedé.

Vestida de pena

He inundat el meu cor de pena
i no se com sortir-me’n del pou;
d’autocompassió i melangia,
de plor de l’ànima sense consol.

Sempre perseguida per un resplendor que és mort,
sempre temorosa de l’eterna solitud.

Sísmiques fuetades tomben somnis i il·lusions.
La tristor inunda els bells temps,
dissolta en el vent, vestida de pena.
Vaig vestida de pena.

Ombres tenebroses venen de temps passats,
cuirasses trencades i ferides al cap.
Encara sagno gota a gota el dolor
que dins meu viu i regna sense consol.

Sempre perseguida per un resplendor que és mort,
sempre temorosa de l’eterna solitud.
Sísmiques fuetades tomben somnis i il·lusions.
La tristor inunda els bells temps,
dissolta en el vent, vestida de pena.
Vaig vestida de pena.

Camí del far

Després de molt caminar sóc aquí,
per fi dins el cor hi ha llum.
El sol s’enfonsa,
vermell és el seu comiat,
amb ell mor tota falsedat.

Així que… em llençaré a l’abisme, potser,
i un àngel em salvarà.
Les ales entumides no recorden com volar
però la por ja és ben lluny d’aquí.

Mai res no acaba,
la vida no es pot aturar,
tot és canvi i transformació.
Un dia aquí dalt i el següent allà avall,
el cicle segueix endavant.

Així que… em llençaré a l’abisme, potser,
i un àngel em salvarà.
Les ales entumides no recorden com volar
però la por ja és ben lluny d’aquí.

Al silenci he sentit que res no és etern quan jo ho veia tot fosc,
llàgrimes com estels caiguts anuncien nous somnis i il·lusions.

Així que.. em llençaré a l’abisme i potser
les ales bategaran.
Ja no és temps de mirar enrere
sinó de volar ben alt;
doncs la por ja é